En arribar a Frankfurt a penes
tenien mitja hora per recorre tot l'aeroport, passar els controls de passaports i
embarcar, quan vam arribar a la terminal del nostre vol el passatge ja estava pujant a
l'avió, ens van demanar els passaports junt amb les cartes d'embarcament i van comprovar
els visats.
A l'avió d' "Air China" em va sorprendre observar que, malgrat que no hi havia
cap seient lliure, nosaltres teníem els quatre junts.
El viatge va anar bé, fins i tot, podríem dir que va passar ràpid, pot ser per aquella
barreja de nervis, inquietuds, esperances, alegries i pors, que teníem, no obstant ( la
meva dona sempre diu que tinc sang d'orxata) jo vaig poder dormir una mica durant les onze
hores de vol fins a Pequín.
Durant el vol ens vam donar una sèrie d'impresos per omplir, l'únic que ens vam demanar
al control de passaports va ser la declaració de salut.
Bé, eren les onze del matí hora de Xina i havíem arribat mitja hora abans del que era
previst, en sortir no hi havia cap persona esperant-nos, bé cap problema havíem arribat
abans de l'hora prevista. Els minuts passaven i amb ells els nervis creixien, era l'hora i
ningú apareixia, en aquell moment Roberto, el pare de l'altra nena, Paloma, va treure el
seu mòbil i va trucar al número de contacte que ens havien facilitat abans de sortir,
fantàstic, a l'altra costat hi havia una persona molt educada que repetia quatre paraules
memoritzades en anglès, però que parlava en xinès, la reacció va ser immediata ens vam
convertir en quatre sacs de nervis amb potes que deambulaven per l'aeroport a la caça i
captura dels nostres interlocutors o d'algú que ens pogués ajudar, de sobte vam veure
tres persones [una Administrativa, la Directora i Osvaldo (el nostre intèrpret a
Pequín)] amb dos cotxets de nen petit que entraven corren a la terminal, una alegria
immensa ens va inundar, no només eren aquí també tindrien a les nostres filles, els
cotxets els delataven.
Ens van dur a dinar amb un restaurant de l'aeroport i després de fent-se patir una mica
la Sra. Directora en va dir que marxarien de seguida cap a Chengdú, la ciutat de les
nostres filles, on ens estaria esperant un responsable i una intèrpret desplaçada a
propòsit des de una altra província.
En arribar ens estaven esperant i ens van portar cap a l'Hotel, durant el viatge tant
Roberto com Gemma van insistir reiteradament en saber quan podrien veure a les nenes,
sense obtenir una resposta gaire convincent.
Vam fer el tràmits de registre a l'Hotel i quan ja anaven a marxar cap a les habitacions
la nostra intèrpret en va dir que estiguessin molt puntualment a les 9h. 30' a la
recepció, ja que ens portarien a les nostres filles.
Vam sortir durant la nit a fer un passeig per la ciutat, volien omplint-se del lloc on
havien nascut les nostres filles, va ser un passeig decebedor en aquest aspecte, es tracta
d'una ciutat fosca, endarrerida i amb uns forts contrastos. Però plenament gratificant en
un altra aspecte, les dues famílies ens vam començar a obrir l'una a l'altra i vam
començar a generar un vincle que a anat enfortint-se amb el temps.
Al matí següent, una hora abans, les dues mares ja hi eren davant de la gran vidriera
que donava accés a la recepció de l'Hotel, els nervis eren "in crecendo" i el
cervell lluitava per mantenir controlades les emocions. Va passar l'hora, pot ser per la
meva dona, l'hora més llarga de la seva vida. I van arribar les nenes acompanyades per la
nostra intèrpret i la directora de l'orfenat, en rebre-les, les emocions es podien
respirar a l'aire i com vam poder, les vam contenir, volíem evitar qualsevol tipus de
rebuig, qualsevol tipus de por que poguéssim generar amb la nostra forma d'actuar. Les
dues van reaccionar de forma molt diferent, mentre que Paloma reia i plorava de forma
alternativa, Marga ens mirava amb aquells ulls grossos i expressius que ens havien
sorprès a la primera foto que vam rebre d'ella, semblava com si ens estigués analitzant,
abans de donant-se un vist i plau definitiu.
Mentre els pares anaven omplin la documentació pel Registre Civil xinès, les dues mares
s'anaven fent amb les nenes. En acabar la nostra intèrpret en va demanar que pugéssim a
les habitacions, que ens faria porta el dinar i que si era possible no estiguéssim massa
estona junts fins el sopar. Va a ser una gran idea, si bé les dues nenes continuaven amb
la seva actitud, amb dues sabien molt bé des d'aquell dia quins eren el seus pares.
La Marga menjava i dormia molt bé (a vegades amb un ull mig obert), seguint com un
rellotge els horaris que ens havien dit que feia.
Al dia següent vam anar al Registre Civil, mentre restaven a la sala d'espera la
directora de l'orfenat es va apropar i va cridar a la Marga pel seu nom xinès, Hui Yao,
la Marga va aixeca el cap i la va mirar a la cara, es va girar i es va agafar amb força a
la meva dona. Es molt difícil d'expressar la intensitat d'aquell moment, el que vam
arribar a sentir, va ser increïble.
Malgrat això, continuava pràcticament inexpressiva, controlant tot allò que feien amb
aquella mirada profunda. A la nit vam intentar, una vegada més, jugar amb ella, durant
una bona estona la seva actitud no va variar, de sobte i quan ja era pràcticament la seva
hora de dormir ens va fer un somriure i fins que es va quedar dormida va estar més
relaxada. En despertar al matí següent ens va veure i va començar riure, des d'aquell
moment ens va fer participes de les seves emocions, ara ja ens havia donat el vist i plau.
La Marga cada dia es va anar fent una mica més a nosaltres, a partir d'aquí vam
començar a fer turisme tal i com havia previst l'agència del CC.AA., vam veure coses
meravelloses que mai haurien pensat a veure, la Reserva Natural dels Ossos Panda a
Chengdú, el Palau d'Estiu, la Ciutat Prohibida, la Gran Muralla, l'Opera [la Marga (7
mesos) i la Paloma (9 mesos) van estar dues hores veien l'espectacle sense dir ni
"mu" i amb la vista fixa a l'escenari], les festes de canvi de Mil·lenni i el
Temple del Lama a Pequín, a la vegada vam anar complimentant tots els passos
burocràtics, el Notari, el passaport xinès, la legalització al Ministeri d'Afers
Estrangers xinès, l'Ambaixada Espanyola (Registre Civil, Llibre de Família i passaport
espanyols).
Durant aquests dies els problemes que anaven sortint, es van resoldre amb una facilitat
increïble, gràcies a la ajuda de Cristine (la delegada de l'agència del CC.AA.) i
Osvaldo, fins el punt que quan va arribar el document original que impedia el nostre
viatge, ja tenien tots els tràmits fets.
Cristine i Osvaldo es van desviure durant tot el temps per fer-nos el viatge més
agradable, donant a les nostres filles un afecte impensables, tant que encara rebem
e-mails des de Xina interessant-se per elles.
La tornada va ser apoteòsica, ara ja sense les preses i neguits de l'anada, en arribar a
l'aeroport de Barcelona, el rebrement va ser espectacular, la arribada internacional era
presa pels familiars, el companys, els amics, les famílies adoptants o en procés
d'adopció i la TV2. Les mostres d'afecte i les emocions van trencar en més d'un plor, va
ser una emotivitat inenarrable.
Afortunadament la Marga s'adaptat molt bé, menja molt i de tot, dorm bé, és força
afectiva i sobre tot se la veu feliç.
Per finalitzar voldria donar-vos gràcies per tot el suport i afecte que me heu donat i em
doneu i posar-me a la vostra disposició per si la meva experiència us pot ser d'ajudar.
Una abraçada ben forta.