La flor del mar, una carícia immortal, el present a la vora de Zeus.
Neix en comarques on l'oceà agonitza ferri de món... atapeït d'eixams en dol,
perseguint àmbits enllà, llacunes sota un trespol d'ones braves amb set de cants.
La flor del mar, mira, dansa i canta prop del llamp, ahir, s'abraçaven tempestejant, avui, són l'enveja dels Titans,
la bellesa en la llengua dels Déus.
