1r. moviment.
A la mamà de la Manoli.
Propers sentinelles d'escorça
no baden moment.
Una absència els abraça.
Sols l'esquelet del seient trist,
xiscla en silenci,
oblidat en un racó del menjador.
Aquella mare,
dona i companya, senyor Pepe!
No surt a la terrassa,
ni mostra la vida
en ulls oberts, presoners,
eixordadors
des del moll de l'os
Hàlit de saba,
sang calenta de persona ferida
per llamps de malaltia.
Avui l'aroma passeja,
vigilant els narius
a qui ensarrona.
Flaire de "migas".
Extrem de gust i companyonia!
Esmicolem la tristesa!
"Villa Antoñita", té perfum:
a converses de cuina,
amics que es troben,
figues que es despengen,
caliu de brasa!
Guspires d'abraços que van ser.
Núvols juganers al gat i a la rata.
Encenalls que tu alimentes, Senyor!
Guàrdia de persones en trànsit.
Habitem balcons a la vida eterna,
fràgils d'arrels!
Francesc Xavier Simarro Montané.