Como pasa el tiempo....
"Tems?" Francesc Xavier Simarro Montané
Come pasa il tempo...
El tiempo pasa para todos, pero hay historias bonitas que llenan nuestras vidas, que se transforman en recuerdos, que se mantienen vivas y nos mantienen vivos.
Cuenta tu historia para los lectores de Parole con
Entre todas las historia publicadas una, al azar, tendrá un premio, que serán tres premios:
un reloj de arena ----------
---------------- un dibujo enmarcado de una niña de pocos años de edad
y una sorpresa... agradable sorpresa! -------------------
Pueden participar al concurso todas las obras inéditas.
Otro autor, seleccionado según criterios de calidad, por una juría de colaboradores de Parole con
podrá ver su obra publicada en un arbol transformado en papel... los detalles próximamente en esta página.
Enviad las obras por e-mail a:
Temps exhaurit, el del no-res,
front la violència.
Temps afegit, el somriure's a un mateix.
Temps humit,
quan el rostre,
destil·la baixants de llàgrimes.
Temps perdut, l'orfe de sinceritat.
Temps de sequera,
el de l'odi esquarterant l'entranya.Fer temps, mentre s'estova el moll de l'os,
per veure a l'altre com un igual.
Temps universal,
la destil·lació de sorra del Rellotge,
l'aixopluc del Cosmos,
ombrejant els continents;
temo, no pas tots per igual!En temps real, les busques passegen,
bussegen les utopies,
a la recerca d'un temps de llum,
banyat en solidaritat i justícia.Temps de retenció, per lligar les regnes
del poltre racista,
i no ser genets endiumenjats,
gelosos del seu territori.Temps era temps el d'allargar
la mà a la PERSONA,
i obrir escletxes a les muralles,
per no haver de dir-nos mai:
em tems?
Francesc Xavier Simarro Montané.