Em
dic Marga i vaig arribar des dun
país molt llunyà: La Xina
El pare i la mare van anar fins allà per buscar-me
Jo amb ells sóc molt feliç
Però també ells amb mi
Pel que puc veure....
|
|
L1 de setembre de 1998 amb tota la nostra il.lusió vam iniciar el procés dadopció. Creiem que lespera sens faria llarga, però la perspectiva de tenir la nostra filla i lajuda de totes les families de AFAC va fer que tot fos més breu. Des del principi la nostra familia va animar-nos, ens va demostrar el seu afecte amb detalls , com aquest poema. Quan vam rebre lasignació, el 20 de novembre de 1999, tots els nostres pensaments van ser anar a bucar a la Marga Huiyao , la nostra filla. El 27 de desembre ens vàrem conèixer. La Marga no va plorar però va estar molt seriosa. Durant més de dos dies lúnic que feia era observar-nos, menjar i dormir (tenia 7 mesos i mig) |
|
|
A partir del tercer dia va començar a somriure i aprendre coses noves.
|
He crescut molt des que he arribat a la meva casa nova: és molt bonica, hi ha molt de sol,molta llum, puc sortir a la terrassa i ara que començarà la calor crec que podrè fins i tot anar a la piscina, si la mare o el pare macompanyen, per descomptat!
Però el que més magrada és la meva habitació!. Els pares la van preparar amb molta atenció abans de que jo arribés i els hi ha quedat moniiiiiiisima;-)
Bé
doncs, us deixo, però molt aviat tornaré amb històries sobre la meva vida.També
vosaltres torneu aviat.
Si us vé de gust podeu mirar la pàgina de la meva amigueta Paloma (hi ha fotos del pare, la mare i jo).
Si teniu una mica dinterés i un xic de temps no us perdeu la pàgina de AFAC, la Asociación de las familias adoptantes a la China, allà els pares van trobar moltes coses que els va ajudar a trobar-me i jo us dic: ¿Per què vosaltres no busqueu una nena com jo?
Adeu
Marga Hui Yao Ortiz Isern
Castellano - Principal - Preguntes
La nostra adreça